LGMVI (2019)

La Gran Màquina VI
Tema: el Progrés

L’any 1914, des d’una modesta foneria de Tàrrega i en el marc del progressiu desenvolupament de la indústria agrícola a Catalunya, Josep Trepat impulsa la producció de les primeres dalladores i garbelladores que contribuïren al procés de mecanització del camp i agilitzaren els treballs de la sega d’alfals i cereals. Vint anys més tard, la creixent implementació d’innovacions tècniques capaces de donar resposta a la insaciable demanda d’augmentar exponencialment la productivitat agrícola determina la construcció esgraonada del complex metal·lúrgic de les indústries J. Trepat. Avui un exemple d’arqueologia industrial que ha arribat gairebé intacte als nostres dies, que ha esdevingut la seu del Museu homònim i, cinc dies a l’any, també del festival de creació contemporània Embarrat.

 

El sistema d’eixos de l’embarrat, que dona nom al festival, té la funcionalitat de distribuir la força generada per un únic motor central cap a la resta de maquinària de producció. Un giny d’època que contribuí al posicionament de la fàbrica en l’àmbit estatal durant el segon terç de segle XX, però que va quedar ràpidament superat per propostes de funcionament autònom que resultaven més rendibles perquè disposaven de major potència. De fet, la no substitució del característic sistema de transmissió energètica de l’embarrat, i per tant la no actualització dels actius de la fàbrica va desembocar en el seu tancament definitiu l’any 1985. És així com unes instal·lacions que s’havien fet grans gràcies al procés d’industrialització es van veure sobrepassades per la mateixa dinàmica que les havia fet néixer i créixer.

 

Des de la primera revolució industrial la idea de progrés s’associa unívocament amb aquest desenvolupament tecnocientífic que converteix els agricultors i els ramaders en manipuladors de màquines, optima la seva producció i fa moure l’economia. Si ancestralment l’evolució de la fabricació instrumental, la captació d’energia o la mobilitat havien perseguit objectius relacionats amb el benestar de l’espècie; a partir d’aquest moment desplaçaran substancialment el seu focus d’atenció. De la mà de les ideologies del capitalisme i el liberalisme, que promouen el benefici particular per sobre dels interessos de la comunitat, s’imposa la llei de la mínima inversió a canvi del màxim rendiment, sense tenir en consideració les seves repercussions en l’àmbit global, com l’esgotament dels recursos naturals i el conseqüent desenvolupisme que amplia gradualment la distància entre el centre industrial i la perifèria agrícola, entre els països desenvolupats i els mal anomenats subdesenvolupats. Unes dinàmiques que a mig i llarg termini aboquen necessàriament al col·lapse del sistema.

 

La Gran Màquina VI, a partir del títol d’aquesta convocatòria PROGRÉS. productivitat vs. SOStenibilitat, convida els artistes a posar en qüestió les lògiques de la cosmovisió capitalista i de l’antropocentrisme, que es basen en el capital, l’acció de l’home i l’acumulació de poder, amb l’objectiu d’explorar altres paradigmes possibles que restitueixin el mandat del progrés al servei del projecte col·lectiu, i que tinguin en compte l’impacte de les inèrcies generades sobre l’estabilitat i la sostenibilitat del propi sistema. Ens proposem capbussar-nos en l’oportunitat revolucionària que l’escenari actual ens ofereix (en àmbits com la indústria, els transports, el consum, la salut, l’educació, el turisme, etc.), i que ja va ser pronosticada per Walter Benjamin en aquests termes: «Marx diu que les revolucions són la locomotora de la història mundial. Però potser es tracta d’una cosa completament diferent. Potser les revolucions són el cop de mà cap al fre d’emergència que dona el gènere humà que viatja en aquell tren».

ARTISTES "LGMVI" 2019

Ben Roberts / EclectikTronik
1969-2019: Don’t believe in what you’ve never knownWeb

Carla Estefanía Santiago
Istmo
Web

Conjuntos Empáticos
#estaesmiplaza
Web

Edu
El parque del pasatiempo
Web

Fermín Díez de Ulzurrun
The incident
Web

Francesc Martí
Happiness
Web

Gala Knörr
Monument to Noman and Everyman
Web

Helena Vinent
Ofensiva mutante
Web

Isabel Barios Ibars
Mans invisibles
Web

Joana Baygual
84 Aus Migratòries

Jorge Isla
Still life
Web

Laura Bergillos
Espirando
Web

Lilian Cooper
Remnants: a Trace of Plants
Web

Llorenç Ugas Dubreuil
1760 metres
Web

Marc Vilanova
Aresta
Web

Miquel García
L’assemblea
Web

Nuno Carvalho
En.construcción
Web

Paula Artés
Fuerzas y cuerpos
Web

Raquel Planas Díaz de Cerio
Con m minúscula

Raúl Alaejos
Propuesta para nuevo himno nacional e internacional

CURADORS "LGMVI" 2019

Cèlia del Diego i Jesús Vilamajó

PREMIS EMBARRAT 2019

Isabel Barios Ibars
Mans invisibles
Videoassaig a partir de material trobat. HDV, Color
7 min 10 s
2019

Isabel Barios Ibars (Lleida, 1991) ha estudiat Belles Arts i Infermeria, actualment compagina ambdós treballs. És resident a Experimentem amb l’Art (Barcelona). Ha realitzat amb David Ferragut els projectes Traven/Grothendieck a la Sala d’Art Jove, premi d’investigació, 2018 i Maniobres d’Evasió.

Ha fet pràctiques artístiques en l’àmbit de la salut comunitària amb Miriam C. Cabeza (Sala d’Art Jove, beca d’Educació, 2015). Ha exposat al Centre d’Art La Panera (La lliçó de Diògenes, 2018); Fabra i Coats (No es lo que aparece, 2018); Centre d’Arts Santa Mònica (Segueixi els rastres com si fos miop, 2016) o a l’ACVIC (Projectes d’educació de SAJ, 2015), entre altres.

Edu
El parque del pasatiempo
Vídeo, color, so
6 min
2016

 

Edu Fernández (Bilbao, 1987) és un artista, músic i performer. És Màster d’Art Contemporani per la Universidad Europea de Madrid i graduat en Belas Artes per la Universidade de Vigo. Va estudiar durant diversos anys a l’estranger en països com Alemanya, Bèlgica i el Brasil.

El seu treball artístic se centra en la identitat i la performance. Se sent còmode utilitzant mitjans com la música, el vídeo o l’escriptura, buscant llenguatges híbrids. La seva obra ha estat exhibida a museus i galeries, també premiada en importants concursos i estudiada en l’entorn acadèmic. Ha actuat en diverses ocasions a la televisió i en espectacles.